Els fills de l'atzar

Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperantque apareguessin els morvkov. La cita era amb tres,dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no liagradaven, ningú d?aquesta raça no li feia el pes: el to verdde la seva pell, els ulls ?d?un verd tan fosc que semblava negre?,les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposadesa donar instruccions..., a part d?aix. semblaven terrestres,llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada,una mica sibilant, ritualitzada. Qu? en volien, d?ell? L?havienfet anar fins a Neutrax, un petit sat?l·lit artificial a dos dies deviatge de Mart, amb l?oferta d?un treball incre?blement benpagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer c?rrecde qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestavaera l?espera.Blanca Mart és llicenciada en hist.ria. Viu a M?xic, onfa classes deliteratura fant?stica i ficció prospectiva (ci?ncia-ficció) al?Instituto Internacionalde Prospectiva de la ciutat de M?xic. El 1998 va editar La era delos clones, una versió redu?da de la novel·la que ara presentemcompletaen traducció catalana. També ha publicat, entre d?altres, Cuentos delArchivo Hurus i La soledad de la Meiga. Ha adaptat també cl?ssics perainfants i ha publicat nombrosos articles, contes i poemes.